Exemple |
1.- Hi ha qui és
capaç de veure un arbre i analitzar-lo, i un altre i un altre, però no és capaç de
veure el bosc. |
En tot acte mental tenen lloc tres fases:
1.- Entrada de la informació. En la que percibim els estímuls externs.
2.- El.laboració Combinem les dades i les reorganitzem
3.- Sortida de la informació. Donem una resposta
Cadascuna de les fases requereix habilitats o funcions cognitives diferents.
A l´hora d´analitzar els encerts i les errades dels alumnes hem de tenir present en
quina fase de l´acte mental s´ han produit i perquè.
En la resposta final es poden donar diverses situacions
ENTRADA |
ELABORACIÓ |
SORTIDA |
RESPOSTA |
Correcte |
Correcte |
Correcte |
Correcte |
Incorrecte |
Correcte |
Correcte |
Incorrecte |
Correcte |
Incorrecte |
Correcte |
Incorrecte |
Correcte |
Correcte |
Incorrecte |
Incorrecte |
Podriem definir funció cognitiva com la quantitat i qualitat de dades acumulades per l´individu per enfrentar-se amb la solució d´un problema.
Coneixement exacte i precis de la informació.
Exemple |
| 1.- Un error en
la percepció o no de l´accent en la praula sól pot canviar el significat i per tant
malgrat que l´alumne el.labori bé i la sortida sigui correcta pot donar una resposta
inadequada. 2.- Al llegir la informació d´ una taula el fet de fer-ho en vertical o horitzontal pot portar a entrades diferents. |
Capacitat per organitzar i planificar la informació.
Exemple |
La
Maria compra un 3 quilos de pa a 100 pessetes i paga amb 1.000 pessetes Quant li tornaran? |
Capacitat per discriminar objectes i succesos, relacions a través de regles lingüístiques. Això implica la habilitat d´establir el significat de les paraules.
Exemple |
Feu l´exercici que precedeix la lectura. Imaginem que l´alumne no coneix la paraula precedeix. |
Capacitat per establir relacions entre objectes situats en un espai.
Exemple |
Un exercici
per potenciar aquesta funció: |
Capacitat per identificar la relació entre fets passats, presents i futurs.
Exemple |
| 1.- Ordena :Recollir,
Sembrar, Segar, Regar 2.- Classificar fets en èpoques històriques, etc |
6.- Conservació i constància i permanència dels objectes.
Capacitat de conservar l´ estabilitat perceptiva malgrat les transformacions d´
alguns atributs de l´ objecte o de retenir en la memòria aquests objectes.
Exemple |
| 1. -Un quadrat malgrat que el
col.loqui apoiat en un dels vertex de l´angle no és un rombe, continua éssent un
quadrat. 2.- Reconèixer una mateixa figura en diversos llocs , posicions, tamanys etc. |
7.- Organització
de la informació.
Capacitat per utilitzar diverses fonts de informació al mateix temps.
Exemple |
| En el cas de "La Lourdes mira al nord, i fa 3 girs de 90 graus a la dreta i un de 180 graus a l´esquerra" hem de tenir en compte diverses fonts d´ informació: punts cardinals ,direcció , nombre de graus, nombre de girs. |
8.- Precisió i exactitud en la recollida de la informació.
Capacitat per percebre la informació amb una certa rigurositat.
Exemple |
| . En un problema de matemàtiques
tenir present no només les quantitats sinó les unitats de mesura d´aquestes quantitats. . El cas de la N.A.S.A i la nau que s´esteballà a Mart perquè uns comtaven en milles i altres en km. |
2.- FASE D´ELABORACIÓ.
9.- Percepció i definció del problema.
Consisteix en l´ habilitat per delimitar què demana un problema, quins punts s´ han de delimitar i com averiguar-los.
Exemple |
| Senzillement es tracta davant d´un problema de poder respondre a la pregunta què tinc de fer?.. o què em demanen? |
10.- Selecció de la informació rellevant.
Capacitat de seleccionar aquella informació que és útil per a la solució del problema d´aquella que no ho és.
Exemple |
En Jordi que viu al Carrer Muntaner 16, agafa l´autobús cada dia al mati. Els divendres compra per 1000 pessetes un tiquet setmanal que té valor per a 10 viatges. Quant li costa cada viatge?. |
11.- Interiorització i representació mental.
Capacitat per utilitzar símbols interns de representació.
Exemple |
| La Conducta depèn de l´ individu i del medi en que es troba .. internament C=O,M |
12.- Amplitud i fexibilitat mental
Capacitat per utilitzar diverses fonts d´ informació, combinant-les entre elles. Veure les coses des de diferents punts de vista
Exemple |
1.-
1 + 1= 2 ... no sempre, p.e. en el sistema binari no és així. |
13.- Planificació de la conducta:
Capacitat per preveure la fita que es vol aconseguir utilitzant la informació
recollida previament..
Exemple |
| Recollida informació > disseny > redacció > gràfics > compaginació = Treball de Socials . |
14.- Organització i estructuració perceptiva.
Capacitat per orientar, establir i projectar relacions. Veure la globalitat del problema
Exemple |
1.- Hi ha qui és
capaç de veure un arbre i analitzar-lo, i un altre i un altre, però no és capaç de
veure el bosc. |
Capacitat per agrupar tot tipus d´objectes i situacions.
Exemple |
Pluja + Sol + Fertilitat del sól = Vegetació |
Capacitat per establir hipòtesi i comprovar-les, acceptant o rebutjant les hipòtesi previament plantejades
Exemple |
Si p+a fa
"pa" llavors c + a potser faci "ca" |
Capacitat de demostrar les respostes mitjançant el raonament.
Exemple |
| Qualsevol sil.logisme. Si a>b i b>c llavors a>c |
Capacitat per organitzar dades en diverses categories inclusives i superiors.
Exemple |
| Éssers vius : Animals .
vertebrats- invertebrats plantes. ....... |
3. -FASE DE SORTIDA DE LA INFORMACIÓ:
Utilitzar un llenguatge clar i precís en la resposta.
Exemple |
| En un problema de matemàtiques no expressar només la quantitat sinó també les unitats. |
20. – Projecció de relacions virtuals.
Capacitat per establir relacions potencials que no existeixen en la realitat.
Exemple |
| 1 .- La "p " de
papa . "papa" és una relació virtual. 2.- Les constel.lacions ( No existeixen les formes més que en la nostra ment). |
21.- Regles verbals per comunicar la resposta.
Capacitat d´utilització d´un vocabulari apropiat.
Exemple |
| Parlar amb propietat a l´hora de expressar-se oral o per escrit |
22.- Elaboració i desinhibició en la comunicació de la resposta.
Capacitat per expressar la resposta de forma ràpida, correcta i sistemàtica.
Exemple |
| Fluïdesa oral o escrita |
Resposta justificada, seguint una seqüenciació.
Exemple |
Cada fus horari te 15º donat que és el resultat de dividir els 360º de la terra entre 24 hores |
24.- Precisió i exactitud en la resposta.
Capacitat per respondre de forma clara i precisa.
Exemple |
Ésser concret en les respostes. Responent per allò que ens demanen, sense divagacions innecessàries. |
Capacitat per completar una figura i transportar-la visualment o transportar-la
d´un lloc a l´altre:
Exemple |
| . En llengua: Realitzar una
còpia exacte sense ometre accents. . Dibuix línial: Dibuixar la mateixa figura des de diversos punts. |
L´us de les funcions cognitives es posa de manifest es tot procès d´aprenentatge. Vegem alguns exemples de la seva intervenció en l´aprenentatge de la lecto-escriptura:
FUNCIONS COGNITIVES QUE INTERVENEN EN L´APRENENTATGE DE LA LECTOESCRIPTURA |
|
ENTRADA D´INFORMACIÓ |
|
| Capacitat | Situació exemple |
| Percepció clara. | Percebre clarament "p" i no confondre amb una figura igual invvertida "b" |
| Exploració sistemàtica. | Al començar a llegir la paraula papa. El nen ha d´explorar previament cadascuna de les lletre que formen la paraula. |
| Habilitats lingüístiques | Potser un nen llegirà la paraula "superpoblació" però no entendrà el seu significat. |
| Orientació espacial | Confondre par /pra |
| Orientació Temporal. | El llenguatge és sequèncial, segueix un ordre ..per llegir "papa" no pot començar per la "a", cal que segueixi la sequencialitat de la paraula. |
| Conservació i constànciai permanència dels objectes. | El nen llegeix "p" i cal que conservi aquesta imatge en la seva ment mentre percebeix la "a". |
| Organització de la informació. | A l´ inici de la lectoescriptura cada lletra és una font d´informació, que cal combinar amb d´altres. |
| Precisió i exactitud en la recollida de la informació. | No és el mateix canta que cantà. Cal atendre als detalls no només de les lletres sinó dels signes de puntuació. |
FUNCIONS COGNITIVES QUE INTERVENEN EN L´APRENENTATGE DE LA LECTOESCRIPTURA |
|
FASE D´ELABORACIÓ |
|
| Capacitat | Situació exemple |
| Percepció i definició del problema | Uneix amb una fletxa la paraula i el dibuix. Què he de fer? Quina paraula i quin dibuix? Potser la paraula que significa el mateix que el dibuix? |
| Selecció de la informació rellevant. | "el papa compra la fruita" , el i la no són rellevants . |
| Interiorització i representació mental. | Cada grafia té una representació mental que cal que tingui interioritzada. Al veure la grafia l´associa amb un model mental determinat. |
| Amplitud i fexibilitat mental | Quan és capaç de llegir la paraula "pe-ra" i fins i tot diu pera.. però la paraula no li diu res, malgrat que coneix el seu significat |
| Planificació de la conducta: | Llegir la primera paraula, parar-se al final, recuperar el significat.. llegir la segona paraula, sumar-la amb la primera, analitzar el significat etc.. |
| Organització i estructuració perceptiva | El nen que és capaç de llegir pla i és capaç de llegir ten .. peró no pot globalitzar amb "plàten" té una deficiencia en aquesta funció. Perceb la realitat per episodis. |
| Conducta sumativa | Cada paraula , cada sil.laba són un element que el nen ha de sumar amb les posteriors. |
| Pesament hipotètic | Si p i a fa pa doncs c i a deu fer ca. De vegades l´hipotesi no s´acompleix p. e. p+e llavors c+e |
| Evidència lògica. | si davant del femení poso la i mama és femení llavors diré "la mama" |
| Classificació cognitiva. | Classificar "c" "k" "q" com un mateix só. |
FUNCIONS COGNITIVES QUE INTERVENEN EN L´APRENENTATGE DE LA LECTOESCRIPTURA |
|
| FASE DE SORTIDA | |
| Capacitat | Deficiència |
| Comunicació explícita | Deficiencia en aquesta funció seria quan el nen dona una resposta no comprensible per qui l´escolta, però que ell entén molt bé. |
| Projecció de relacions virtuals. | Aquesta lletra és la de mama |
| Regles verbals per comunicar la resposta. | Quan llegeix i té el significat d´alló que llegeix |
| Elaboració i desinhibició en la comunicació de la resposta. | Quan és bloqueja i no pot proncunciar la paraula malgrat que la comprén. |
| Resposta sistemàtica. | Respostes impulsives com p. e. quan veu paperera ... analitza les tres primeres lletres i diu "papa" |
| Precisió i exactitud en la resposta. | En un conte d´en Joan, a la pregunta qui és el personatge.... "el nen" |
| Transport Visual | Quan no còpia bé de la pissarra. |
Davant ´d´una resposta erronea, ens hem de preguntar en quina fase de l´acte mental s´ha produit i perquè.
